La majoria de col·leccions de recursos electrònics han estat contractades directament per la Biblioteca de l'Observatori de l'Ebre de forma individual o bé juntament amb altres institucions de la Universitat Ramon Llull (URL) i/o el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC). Hi tenen accés tots els membres de la institució de l'Observatori de l'Ebre (estudiants, personal docent i investigador, personal amb convenis d'intercanvi o temporal, personal d'administració i serveis) segons els acords i llicències signades amb els proveïdors. L'accés està restringit als ordinadors de la xarxa de l'Observatori. L’accés es per reconeixement d’adreça IP. Les col·leccions de recursos electrònics que oferim, únicament poden ser utilitzades per a finalitats acadèmiques i cal respectar els drets de propietat intel·lectual tal com marca la legislació vigent.

Editors i proveïdors

Selecció de revistes digitals especialitzades en ciències de la Terra i Espai

Bases de dades

 

Detalls

 

Maragall  EL POETA I L'ASTRÒNOM  cirera1

 

Sembla que Joan Maragall i el pare Cirera de l’Observatoria de l’Ebre van coincidir l’any 1907 en un viatge amb tren de Picamoixons a Barcelona. Maragall tornava dels Jocs Florals de Lleida, dels quals n’havia format part com a jurat; i el pare Cirera era de pas per Barcelona, camí cap al Congrés Solar de Londres.

Aprofitant el marc d'aquest Any Maragall i com a homenatge, tant a l'insigne poeta com als jesuïtes científics de l'Observatori de l'Ebre, no podem resistir la temptació de transcriure el deliciós fragment de l’escriptor i periodista Gaziel respecte de la trobada entre l’astrònom i el poeta, que diu molt del tarannà d’ambdós il·lustres catalans.

 

AMB MARAGALL ALS JOCS FLORALS DE LLEIDA (maig de 1907).

"...... Ja feia estona que el sacerdot misteriós, solitari a l'altra banda del vagó, donava mostres d'escoltar les paraules del poeta, tan desacostumades en un tren. Havia hagut d'abandonar la lectura, perquè la foscor creixent el privava de seguir-la. La llanterna de vidre penjada del sostre feia una llum d'oli tan feble, que la celístia, part defora, lluïa més que no pas ella. Quan Maragall havia assenyalat, ja feia una estoneta, l'estrella del capvespre, anomenant-la "l'estrella del pastor", el sacerdot alça el cap i se'l mirà per primera vegada, Després, mentre el poeta parlava de la gran frisança dels grills, estesa pels camps enfosquits, tornà a esguardar-lo llargament. Però en sentir ara que Maragall s'embadalia amb les mirades de llums guspirejant pel cel de la nit, el sacerdot s'alça de sobte i, acostant-se a nosaltres, adreça al poeta aquestes paraules:

-- Perdoni la meva tafaneria, però m'agradaria saber qui és vosté ... Jo sóc, per servir-lo, el pare Cirera, de l'Observatori de l'Ebre.

No faltava més que això: talment semblava un miracle aquella rara troballa entre l'astrònom i el poeta. Maragall S'aixecà tots seguit per donar la mà al jesuïta i dir-li amb senzillesa:

-- Jo sóc Joan Maragall

El sacerdot es quedà tot parat: feia l'efecte com si aquell nom tan gloriós per a nosaltres, no li digues res, o alguna cosa molt vaga.

Joan Oller, que sempre ha estat viu del geni, intervingué amb una certa vehemencia.

-- -Es el gran escriptor català --digué--, el nostre gran poeta.

I el to en què ho deia tenia quelcom del qui s'estranyà d'algú que acaba de caure de la lluna. Però el dolç religiós, ple d'una humilitat que, en efecte, venia de molt lluny, li respongué amb molta senzillesaa:

-- Si, si: perdonin. Sóc un pobre ignorant.

I somrient a Maragall, amb un aire de perfecte innocència, com sols el tenen les criatures, els poetes i els savis, afegi:

--¿Vol creure, estimat senyor, que encara no conec ni una sola de les seves poesies?

No vull pensat el que hauria succeït si el pare Cirera hagués dit aquelles paraules a qualsevol altre escriptor de fama, o fins a molts dels nostres poetes joves amb prou feines coneguts. Però les digué amb una ingenuïtat tan clara i una intenció tan pura, i Maragall, d'altra banda, era tan fet per a comprendre-les, que aquest, lluny de sentir-se'n molestat, li respongué:

-- És molt natural: vosté està prou enfeinat --i amb el gest assenyalava l'esplendor de la nit --amb tants de millions d'estrelles.

--Oh, no, no tantes! -- replicà el savi jesuïta, com volen fer constar la migradessa dels seus estudis--. Jo em consolo només amb una, i encara petita. Em dedico exclusivament a estudiar el Sol.

Si en venia, de lluny, en efecte, aquell sant home! més encara del que l'amic Oller es pensava. Maragall el pregà de prendre seient al seu costat, i ens presentà a nosaltres dos, els dos joves, explicant-li qui érem tots plegats, d'on veniem i on anàvem, i dient-li la gran satisfacció que sentia de conèixer-lo personalment, després de molts anys d'admirar-lo només de nom, pels seus treballs científics. I el pare Cirera ens contà que venia de l'Observatori de l'Ebre, a Tortosa, on passava la major part de l'any, i ara feia camí a Barcelona, de pas cap a Londres, on havia d'assistir al congrés solar que s'hi reunia, amb especialistes de tot el món.

Ja n'hi hagué prou. Començá Maragall a fer-li preguntes, i el jesuïta a respondre-les. El poeta, deleròs, àvid d'aprofitar aquella rara avinentesa de rebre, de font viva i directa, algunes coneixences sobre les meravelles de l'univers, i especialment del monstre lluminós que és el Sol, comparat amb la nostra terra, tan apagada i xica. I tots quatre --mentre Permanyer seguia dormint i a estones roncant-- començàrem a rodolar pels espais insondables, imaginativament, i a sentir que el savi jesuïta parlava de milers d'anys llum, i de masses milions de vegades més grosses que el Sol, d'explosions inimaginables, que es produeixen en la seva fornal, i de la corona de flames que l'envolta, la més curta de les quals amida centenars de milers de quilometres. Era la formidable poesia sideral, que inesperadament havia vingut a sobtar, dins un obscur vagó de tren, entre Picamoixons i Barcelona, tres viatgers que tornaven d'engegar quatre coets de poesia humana als Jocs Florals de Lleida.

Maragall exultava escoltant l'astrònom, i l'astrònom deia i tornava a dir al poeta --quan aquest descansava un moment amb les seves continues preguntes-- com l'havien també meravellat a ell les paraules que ens dirigia suara, parlant dels camps, de l'aire, de la llum minvant, dels grills i de les estrelles. No cal dir que els dos joves no perdiem ni un mot de l'un ni de l'altre, extasiats. Feia pocs dies justament que jo havia sentit per primera vegada el Concert en re menor, de J, S. Bach, per a dos violins; i em semblava que ara tornava a sentir-lo, però, per comptes de dos violins, aquí es responien i s'acordaven dos mestres catalans, dos admirables poetes: un de la paraula viva i l'altre de l'astronomia. Com una mena de bordó, Permanyer hi posava, amb els seus roncs ritmats, la veu del baix acompanyant. El viatge semblava un somni. Ens despertàrem tot d'un cop en trobar-nos a Barcelona sense adonar-nos-en.

EXTRET de:

GAZIEL. "Amb Joan Maragall als Jocs Florals de Lleida (maig de 1907)". A: Tots els camins porten a Roma. Memòries I. Barcelona: Edicions 62, 1981. Pàg. 266-269 (MOLC; 68)



Detalls

Antecedents

bibliotecaEn començar el segle XX els jesuïtes van endagar i començar a treballar en el projecte de creació a Roquetes (Baix Ebre) de tres Instituts dedicats a les ciències de la naturalesa, junt a les Facultats de Filosofia i Teologia que tenien a Jesús (Tortosa). Els anomenaren laboratoris: Laboratori Químic de l'Ebre, Laboratori Biològic i la idea del Laboratori de Física va encaminar-se cap el que va ser l'Observatori de l'Ebre. El primer, a l'any 1916 es va traslladar a Barcelona per convertir-se en l' Institut Químic de Sarrià, el segon, també s'hi va traslladar i més tard va ser absorbit per l'IQS.
L'Observatori de l'Ebre fou encarregat al P. Cirera que va ser-ne el fundador i primer director, aquest junt amb els seus col·laboradors, tots ells jesuïtes van portar a terme una labor reconeguda internacionalment

Història

La biblioteca de l'Observatori de l'Ebre va començar la seva història amb la fundació d'aquest l'any 1904. La biblioteca es va concebre, des d'un principi, com un servei imprescindible per poder portar a terme la recerca en el centre. Els viatges i visites que el P. Cirera va fer a diferents observatoris i institucions científiques d'arreu del món, va fer que aquestes enviessin les seves publicacions des del primer número. Així es van fonamentar les bases del futur i fructífer intercanvi de publicacions amb diferents institucions mundials que en molts casos encara avui continua. D' aquí ve que hi ha obres del segle passat, algunes d'elles col·leccions de revistes que des d'aleshores encara rebem a la biblioteca.
A l'any 1910 és quan va començar la publicació del Butlletí de l'Observatori de l'Ebre. En aquest moment és quan l'intercanvi de publicacions creix i es fa regular. Aquest intercanvi al llarg d'aquests gairebé cent anys ha estat un puntal molt important en la formació del què avui és el fons documental de la Biblioteca de l'Observatori.

Fons documental

Consta d'uns 50.000 volums, on hi conviuen diferents tipus de documents: monografies, publicacions periòdiques i seriades, informes tècnics, actes de congressos, tesis, butlletins de dades d'observacions, mapes, i altres.
El fons documental de la Biblioteca de l'Observatori és especialitzat en Ciències de la Terra i l'Espai. Cal destacar-ne especialment el fons de Geofísica i tot el que és la part d'aquesta que estudia la relació de l'activitat solar i terrestre, temàtica en què des de l'inici ha estat implicada la recerca de l'Observatori.
Un fons documental centenari que s'ha convertit en fonamental per l'estudi de la Història de les ciències. Podríem destacar dins del fons: els més de 2100 títols de publicacions periòdiques i seriades del segle XIX i XX, amb butlletins de dades d'observatoris d'arreu del món i la documentació del llegat de José Joaquín Landerer Climent (1841-1922) naturalista, astrònom i geòleg; així com llibres tècnics de la biblioteca Narcís Monturiol.
Detalls

Productes de meteorologia espacial

Índex K d'activitat geomagnètica calculat a partir de les nostres dades. (Procés automàtic no sotmès a revisió)

Activitat solar

06-11-23
07-11-23
Fotografies de la fotosfera solar fetes amb el nostre telescopi

Variació de la brúixola a Roquetes

La brúixola marca el nord magnètic, no el nord geogràfic. El nord magnètic varia amb el temps. Durant els darrers segles, a Roquetes, les brúixoles estaven desviades cap a l'oest. Però això ha canviat i ara es desvien cap a l'est. Més informació.

Temps actual

01/01/1970 01:00
Temperatura Humitat relativa Pressió atmosfèrica
15.4 ºC 49.3 % 1006.8 hPa
Precipitació acumulada Velocitat del vent Direcció del vent
0 mm 36 km/h W-NW (298º)
Dades de l'estació automàtica de l'AEMET a l'Observatori de l‘Ebre. Aquestes dades són provisionals i subjectes a revisió.

Previsió meteorològica

 

Darreres notícies